Moltes vegades ens trobem a la consulta pacients que diuen estar estressats a la seva feina. Habitualment perquè senten que treballen massa i no donen l’abast (cada vegada més per a reducció de personal es pot donar una sobreexplotació, les funcions que abans feien dues o més persones es deleguen a una), es treballa amb molta pressió (amenaces de fer-los fora si no compleixen amb els objectius) i /o de manera desorganitzada (sense cap figura que posi ordre en allò que és prioritari).
Els símptomes més comuns que poden presentar-se i pels que és important començar a buscar ajuda professional si no remeten solen ser:
- saturació( la persona viu les tasques laborals com que li sobrepassen i es sent sobre-exigida amb un esotament psico-físic important)
- insomni
- estats d’ansietat
- irritabilitat
- inestabilitat emocional
- dificultat per a relaxar-se
- dificultats de concentració
- descuits
- mal de cap
- problemes digestius…
És bàsic que aquests símptomes no es cronifiquin ni prolonguin amb el temps per tal d’evitar la síndrome de Bournout (síndrome d’esgotament a la feina) que a més d’aquests símptomes presentats també s’observa: falta de motivació i falta d’interès laboral, insatsifacció i despersonalització, juntament amb un intens sentiment d’agotament i desgast.
Què està a les teves mans per a combatre l’estrès laboral?
- Mesura bé el temps: vés a la feina bé de temps, si comences accelerat perquè no arribes a l’hora, arrossegaràs aquesta sensació al llarg del dia.
- Repassa les tasques del dia: fes una revisió general de les teves responsabilitats del dia i assegura’t que portes tot allò necessari per a realitzar-les.
- Prioritza les tasques que siguin més urgents del dia. Posa’t expectatives realistes, accepta que no pots multiplicar-te i que si et sorgeixen noves tasques durant el dia potser aquestes hauran d’esperar… és bàsic aprendre a diferenciar el que és urgent del que és important.
- Aprèn a dir NO: Reconeix els teus propis límits i organitza el temps de tal manera que no t’exigeixis més del que pots. “es fa el que es pot, no el que es desitjaria”
- Diferencia entre el que és responsabilitat de tu mateix i la que és de l’altre, sense fer-te càrrec d’aquesta.
- Assertivitat: reconèixer les formes agressives dels altres aprenent a posar límits de forma assertiva: clara, directe i sense dramatisme.
- Respecta’t l’espai de l’esmorzar, aquest kit-kat t’ajudarà a recuperar energia i a descarregar saturació mental.
- Organitza el teu lloc de treball: és important que on treballis estigui ordenat, això t’ajudarà a la claretat mental així com a la teva pròpia estabilitat i ordre en la teva ment.
- Evita distraccions: treu del teus abast aquelles variables incitadores a distreure’t com pot ser el mòbil, cosnultar correu personal…
- Dos caps pensen més que un: busca ajuda quan ho necessitis, aprèn a delegar…
- Fés més d’una pausa a mig matí i a mitja tarda, encara que sigui de cinc minuts: Beu aigua, renta’t la cara, aireja’t. Aprofita per aixecar-te, estirar els peus, caminar, oxigenar-te, fer alguna respiració diafragmàtica…
- Concentra’t amb les tasques realitzades i no en les pendents. Valora’t pels objectius aconseguits.
- Sortir de casa: quan no estuguis a la feina aprofita per contactar amb la natura, que et toqui l’aire, el sol…recarrega energies i desconnecta. Encara que no en tinguis ganes perquè et sentís esgotat fes-ho igual. Deixa aparcades totes les responsabilitats laborals i centra’t en passar un bon moment i assaborir allà on estàs.
- Menja sa, dorm almenys 7 hores i mitja, fés exercici, escolta música, diverteix-te…
Estic molt d’acord amb els punts que comentes per combatre l’estrès a la feina. Només m’agradaria afegir una diferència que he après en algun lloc:
Quant a les feines, està bé dividir-les en les que són urgents, les que són importants i les que són urgents i importants a la vegada (i les que no són cap de les tres). Un cop classificades, centrar-se en les urgents i importants, seguit de les importants. Les que només són urgents i prou no ens han d’ocupar (hem de posar-hi límits).
Trobo que aquesta distinció és molt important; nosaltres acostumem a fer coses urgents, però que en el fons no són importants. I en fem tantes que no tenim més temps (amb la qual cosa la sensació que ens queda és de no avançar mai).
Posaré un exemple; urgent i important: apagar un foc; important: pensar la manera que no hi hagin més focs (o de minimitzar-ne la possibilitat); urgent: respondre una trucada mentre hi ha un foc. Respondre aquesta trucada (encara que sigui de qui mana) no és idoni, encara que ho pugui semblar: no farà res per contribuir a extingir el foc.
Si dediquem la major part del temps a les coses urgents, mai podrem arribar a fer les importants.
Gràcies Mònica per la teva aportació. De segur que molts dels que ens llegeixin aprendran a ser més productius a la feina!!
Molt bons consells. Es molt important encertar les prioritats i no invadir competències d’altres persones, de vegades negligint les pròpies.
Moltes gràcies Jaume pel teu comentari. Esperem que els articles que anem penjant al blog us siguin d’ajuda i que us animeu, com has fet tu, a escriure’ns aportant els vostres suggeriments, idees, opinions…