EMDR – (Eye Movement Desensitization and Reprocessing)Desensibilització i reprocessament pels Moviments Oculars és un abordatge psicoterapèutic en el tractament de les dificultats emocionals causades per experiències difícils en la vida de la persona: des de fòbies, atacs de pànic, manca de control d’impulsos, mort traumàtica i dols o incidents traumàtics en la infància com abusos físics-psicològics fins a accidents i desastres naturals.
D’on sorgeix l’EMDR?
El 1987, Francine Shapiro, psicòloga nord-americana, va descobrir que els moviments oculars voluntaris reduïen la intensitat de l’angoixa dels pensaments negatius. Va iniciar una investigació (Shapiro, 1989) amb subjectes traumatitzats a la guerra de Vietnam i víctimes d’abús sexual per mesurar l’eficàcia del EMDR, descobrint que reduïa de manera significativa els símptomes del Trastorn per Estrès Post Traumàtic en aquests subjectes.
Què passa durant l’aplicació de l’EMDR?
En el procés amb EMDR, el terapeuta treballa amb el pacient per identificar un problema específic-situació traumàtica que serà el focus del tractament. El pacient descriu l’incident traumàtic, a partir del qual és ajudat pel terapeuta perquè seleccioni els aspectes més importants i que més l’angoixen de l’incident. Mentre el pacient fa estimulació bilateral és quan es desenvolupa el processament i intercanvi neuronal, on es permet al cervell reprocessar tota la informació d’una manera més adequada. És el propi cervell el que s’encarrega de la curació d’aquestes ferides emocionals utilitzant els seus propis recursos, produïnt un reequilibri de l’experiència viscuda, tan en un canvi en la resposta físico-corporal com en les creences disfuncionals i creant un canvi en la perturbació emocional.
L’estimulació bilateral que pot ser visual, auditiva o cinestèsica facilita la connexió entre els dos hemisferis cerebrals aconseguint el processament de la informació i la disminució de la càrrega emocional, portant-ho a una “resolució adaptativa”.
En les paraules de Shapiro, això significa:” una reducció dels símptomes, un canvi en les creences i la possibilitat de funcionar millor en la vida quotidiana”.
L’abordatge emprat en EMDR es basa en tres punts: 1) experiències de vida primerenca; 2) experiències estressants del present i 3) pensaments comportaments enfocats al futur.
Què és un trauma?
La paraula trauma deriva del grec i significa “ferida“. El trauma és una “ferida psicològica” que pot ser provocada per diverses situacions. Per exemple, quan sentim parlar de traumes ho associem a problemes originats per grans desastres naturals o aquells causats per l’home, com guerres, accidents, abusos, etc. Aquests són els q els especialistes els anomenem Traumes amb “T” majúscula per la gran magnitud de les seves causes.
També hi ha una altra categoria de traumes amb “t”minúscula, l’origen està relacionat amb fets, aparentment, de menor importància, com per exemple: desprotecció, humil.liació, rebuig, amenaces…
No obstant això, la importància de les causes del trauma no determina la qualitat del dany que aquest produeix. Pot ser tan perjudicial un “Trauma” com un “trauma”, perquè els seus efectes dependran de cada persona, de la seva història i entorn afectiu, del moment en què s’hagi produït i de la seva reiteració al llarg del temps. El trauma, no importa el seu origen, afecta de manera la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses i destructives de si mateixa i del món.
Per què els pacients responen tan bé a l’EMDR?
EMDR és un abordatge centrat en el pacient que permet que el terapeuta estimuli els mecanismes de curació inherents al propi subjecte. Posa en marxa un sistema de processament d’informació del cervell. El model EMDR té en compte els components fisiològics de les dificultats emocionals. El mètode d’EMDR enfoca directament aquestes sensacions físiques a més de les creences negatives i estats emocionals dels símptomes que pertorben al pacient.
Deixa una resposta