Els òrgans que fem servir per a mastegar i empassar són els mateixos que fem servir per a parlar: maxilars, dents, queixals, llavis, llengua i paladar. Un mal hàbit al respirar, empassar o mastegar durant el creixement pot alterar i deformar aquests òrgans provocant problemes dentals i en consequència dificultats per pronunciar correctament i de llenguatge.
La unitat de logopèdia del cTg Psicologia té com a objectiu treballar per avaluar, diagnosticar, tractar i prevenir els trastorns en la comunicació humana i la deglució (trastorns del llenguatge, parla, veu), tant en infants com en adults.
A fi de dur a terme un abordatge més eficient es treballa de manera interdisciplinària amb altres professionals, quan s’escau, de l’àmbit educatiu i de la salut: otorrinolaringòlegs, neuròlegs, odontòlegs, odontopediatres, ortodoncistes, pediatres, mestres i psicòlegs.
Problemes que tracta
- Problemes d’articulació: dificultat en pronunciar determinats sons.
- Retard del llenguatge: quan el nen triga a parlar o deixa de fer-ho.
- Alteracions en la fluïdesa de la parla, disfèmies: tartamudesa.
- Pèrdua de la veu o alteracions: disfonies, nòduls, quistes.
- Problemes d’audició: hipoacúsies o sordesa.
- Alteracions del llenguatge oral i escrit: dislèxia, dificultats en la lectoescriptura.
- Afectacions del llenguatge: afàsia, disàrtria…
- Deglució atípica o disfuncional, manera incorrecte d’empassar (maloclusions dentàries, hàbits suctoris lesius, etc.)